L’Observatori de Dades dels Polígons d’Activitat Econòmica del Baix Empordà ofereix informació actualitzada i detallada sobre els polígons industrials i empresarials dels municipis de la comarca. Mitjançant aquesta eina, es poden consultar dades sobre el nombre de polígons, la superfície total, el nombre de parcel·les i el nombre d’empreses establertes, així com l’estat de desenvolupament de cada àmbit territorial. L’objectiu de l’observatori és facilitar l’accés a la informació per a la presa de decisions, la planificació territorial i el desenvolupament econòmic sostenible, aportant transparència i coneixement útil a empreses, administracions i ciutadania.
A través de les taules i informes interactius, els usuaris poden comparar municipis, analitzar tendències i identificar oportunitats de creixement i inversió a la comarca del Baix Empordà.
| ÀMBIT TERRITORIAL | NOMBRE DE POLÍGONS | SUPERFÍCIE (ha) | NOMBRE DE PARCEL·LES | NOMBRE D’EMPRESES |
|---|---|---|---|---|
| FORALLAC | 2 | 51 | 72 | 80 |
| PALAFRUGELL | 6 | 70,3 | 129 | 65 |
| TORROELLA DE MONTGRÍ | 3 | 43,9 | 54 | 72 |
| CALONGE I SANT ANTONI | 1 | 22,1 | 30 | 50 |
| BEGUR | 3 | 26,3 | 44 | 46 |
| LA BISBAL D’EMPORDÀ | 4 | 23,3 | 58 | 34 |
| PALAMÓS | 4 | 31,8* | 32 | 25 |
| SANT FELIU DE GUÍXOLS | 1 | 24 | 49 | 30 |
| VALL-LLOBREGA | 1 | 11,8 | 52 | 32 |
| ULLÀ | 2 | 11,6 | 20 | 10 |
| SERRA DE DARÓ | 1 | 3,8 | 11 | 10 |
| CORÇÀ | 2 | 31,3 | 48 | 19 |
| CASTELL-PLATJA D’ARO | 2 | 8,92 | 39 | 22 |
| LA PERA | 1 | 4,3 | 16 | 10 |
| MONT-RAS | 1 | 6,4 | 8 | 3 |
| SANTA CRISTINA D’ARO | 2 | 15,9* | SND | 8 |
| LA TALLADA D’EMPORDÀ | 1 | 2,5 | 5 | 3 |
| CRUÏLLES, MONELLS I SANT SADURNÍ DE L’HEURA | 1 | 11,3* | 5 | 1 |
| PAES BAIX EMPORDÀ | 38 | 400,5 ha | 688 | 523 |
* Palamós – 17,2 ha sense desenvolupar. Santa Cristina d’Aro – 15,9 ha sense desenvolupar
La taula revela la dimensió i diversitat dels polígons d’activitat econòmica al Baix Empordà: amb 38 polígons repartits en 18 municipis, una superfície agregada de 400 ha, 688 parcel·les i 523 empreses, il·lustra el paper estratègic d’aquests espais en la dinamització econòmica local. Mentre alguns municipis mostren polígons plenament consolidats amb alta densitat d’empreses, altres encara disposen de superfície per desenvolupar, fet que obre oportunitats per a la captació d’inversió i expansió productiva. Aquest context impulsa el projecte “Polígons Baix Empordà”, impulsat pel Consell Comarcal, que ha creat una xarxa comarcal i l’Oficina Tècnica de Suport als Polígons (OTSP) per coordinar administracions i empreses amb l’objectiu de millorar la competitivitat, l’accessibilitat i la sostenibilitat d’aquests polígons. A més, s’ha posat en marxa una plataforma digital que consolida informació detallada sobre els polígons, així com nous estudis (sobre energies renovables, agroalimentació, etc.) per fer d’aquests espais motor de transformació productiva, tecnològica i ecològica, alineats amb els ODS i els objectius de desenvolupament territorial
Sector d’activitat predominant als polígons del Baix Empordà
L’estructura sectorial dels polígons d’activitat econòmica del Baix Empordà posa de manifest un predomini del sector serveis, que concentra el 21% de les empreses. Aquest pes reflecteix la funció de serveis com a eix vertebrador del teixit empresarial, estretament vinculat a l’activitat turística i al suport a les petites i mitjanes empreses del territori. El sector comercial, amb un 16%, consolida el rol del Baix Empordà com a espai de distribució i consum, afavorit per la densitat urbana mitjana i la proximitat a les àrees turístiques de la Costa Brava. L’automoció (13%) i les activitats logístiques (7%) subratllen la importància estratègica de la mobilitat i les cadenes de subministrament, essencials per a un territori amb forta estacionalitat i bones connexions viàries.
Altres sectors industrials, com els productes minerals (6%), el metal·lúrgic (5%), el plàstic (4%) i el paper (3%), aporten una base productiva diversificada, orientada a àmbits com la construcció, el packaging i els processos de fabricació auxiliars. Els sectors químic (2%) i tèxtil (2%), tot i la seva menor representativitat, contribueixen a la especialització productiva i poden esdevenir vectors d’innovació i diferenciació en nínxols de mercat específics.
La configuració sectorial dels polígons del Baix Empordà mostra un model econòmic caracteritzat per la predominança de serveis i comerç, amb una base industrial diversificada però de menor pes relatiu. Aquest patró respon a les dinàmiques pròpies d’un territori on el turisme actua com a motor principal, alhora que subratlla la necessitat de:
Reforçar la competitivitat dels serveis i el comerç mitjançant digitalització, innovació i qualificació professional.
Potenciar la logística i l’automoció per garantir la resiliència de les cadenes de subministrament i la mobilitat territorial.
Fomentar la transformació industrial cap a models més sostenibles, amb especial atenció a l’economia circular, la gestió de materials i el reciclatge.
Aprofitar els sectors minoritaris (químic, tèxtil, plàstic, paper) com a àmbits de valor afegit i especialització intel·ligent.
En síntesi, el teixit productiu dels polígons del Baix Empordà combina una clara orientació cap als serveis i el comerç amb una base industrial complementària, la qual cosa ofereix oportunitats per avançar en diversificació, sostenibilitat i innovació territorial.
Baix Empordà vs. Catalunya
| Baix Empordà | Catalunya | |
|---|---|---|
| Població | 141.329 | 7.543.825 |
| Superfície (km²) | 701,69 | 32.108 |
| Densitat de població (hab/km²) | 201,41 | 237 |
| Municipis | 36 | 947 |
| Municipis amb PAE | 18 | 405 |
| Polígons d’activitat econòmica | 38 | 1.480 |
| Superfície (ha) | 400,5 | 29.858,5 |
| Parcel·les | 688 | 44.004 |
| Parcel·les per polígon | 18,1 | 38 |
| Polígons per cada 10.000 h | 2,6 | 1,9 |
| Superfície (ha) per cada 10.000 h | 28,4 | 39,3 |
Font: Oficina Tècnica de Suport als Polígons, Activitat Empresarial, Urbanística i Serveis Operatius, 2024
L’anàlisi dels indicadors territorials i dels polígons d’activitat econòmica (PAE) mostra diferències i similituds rellevants entre el Baix Empordà i Catalunya. La regió del Baix Empordà, amb una població de 141.329 habitants i 701,7 km², representa aproximadament l’1,9% de la població i el 2,2% de la superfície catalana. La densitat de població del Baix Empordà (201 hab/km²) és lleugerament inferior a la mitjana catalana (237 hab/km²), fet que indica un territori menys dens però amb concentracions urbanes significatives. Pel que fa a la presència de polígons d’activitat econòmica, la proporció de municipis amb PAE és similar: un 50% al Baix Empordà (18 de 36) davant del 42,8% a Catalunya (405 de 947). No obstant això, el Baix Empordà compta amb un nombre menor de polígons (38) en comparació amb els 1.480 de tot Catalunya, reflectint un teixit econòmic més concentrat i de menor escala. Aquesta diferència també es veu en la superfície total destinada a PAE, amb 400,5 ha al Baix Empordà i 29.858,5 ha a Catalunya.
Curiosament, el nombre de polígons per cada 10.000 hectàrees és lleugerament superior al Baix Empordà (2,6) respecte a Catalunya (1,9), indicant una major densitat de polígons per unitat de superfície. En canvi, la superfície per cada 10.000 habitants és menor al Baix Empordà (28,4 ha) respecte a Catalunya (39,3 ha), la qual cosa suggereix una menor disponibilitat territorial per habitant destinada a activitat econòmica. Pel que fa a la parcel·lació, el Baix Empordà presenta una menor mitjana de parcel·les per polígon (18,1) comparada amb Catalunya (38), reflectint una tipologia de polígons més compacta, possiblement orientada a activitats més petites o mitjanes, mentre que a Catalunya s’hi poden trobar polígons més grans i diversificats.
En conjunt, el Baix Empordà mostra un teixit econòmic concentrat, amb polígons relativament petits i ben distribuïts pel territori, mentre que Catalunya exhibeix un model més extens i diversificat. Aquesta comparativa evidencia que, tot i les diferències de dimensió, ambdues regions comparteixen un cert equilibri entre cobertura territorial i presència d’activitat econòmica, amb adaptacions locals a les seves característiques poblacionals i geogràfiques.