Introducció
Els ens locals són, l’administració que més pot fer per fomentar l’associacionisme empresarial als polígons i, segurament, també la més interessada que n’hi hagi. La seva gran capacitat d’influir en la variable associativa està relacionada, per una banda, amb la proximitat; però també amb el fet que la creació del PAE és una matèria de competència municipal reconeguda jurídicament, i la seva promoció i dinamització, una competència assumida de facto.
Si bé històricament el rol de les administracions locals respecte als polígons s’havia limitat, majoritàriament, a l’àmbit de l’urbanisme, en els darrers anys s’ha pogut constatar una creixent implicació de les polítiques municipals pel que fa a la millora, dinamització i promoció d’aquests espais. En aquest sentit, l’associacionisme empresarial constitueix un element clau i un excel·lent punt de partida per a la gestió, la dinamització i la millora del espais d’activitats econòmiques.
Històricament, les relacions que han mantingut els ajuntament amb les empreses que s’ubiquen als PAE, en moltes ocasions centrades en les de major dimensió, han estat de caire fonamentalment transaccional: consistien, bàsicament, en l’obtenció per part de les empreses de les corresponents llicències i permisos (activitats, obres, etc.) i en afrontar les inspeccions preceptives gestionades pels serveis municipals; els consistoris, per la seva banda, donaven tràmit a les peticions de les empreses i recaptaven els impostos associats a la propietat i a les activitats empresarials (IBI, IAE, etc). Més enllà d’aquestes “transaccions” de caràcter utilitari, no hi havia una relació de col·laboració i de consens respecte a qüestions relacionades amb el desenvolupament econòmic o la gestió i dinamització dels espais reservats per a les activitats econòmiques.
En conseqüència, la percepció de les empeses tenien ( i que moltes encara tenen) de l’administració local era força negativa, vinculada al cobrament d’impostos (amb un retorn en forma d’inversions força escàs), als tràmits burocràtics, a les inspeccions, i en el pitjor dels casos, al pagament de sancions.
Afortunadament, en l’actualitat el rol dels ajuntaments respecte a l’activitat econòmica està canviant radicalment, com ho està fent, en conseqüència, la percepció que en tenen les empreses; bona part d’aquest nou enfocament per part dels ens locals pot estar molt relacionat amb els efectes de la crisi financera: tancaments d’empreses, deslocalitzacions, disminució de la inversió empresarial, destrucció d’ocupació, etc… En tot cas, però, les polítiques actives de foment de l’ocupació, de la competitivitat empresarial i els programes de millora i dinamització dels PAE ja no són un excepció, sinó que més aviat són la norma, més enllà del grau concret d’implicació assolit, dels recursos dedicats i dels resultats finals. I l’actitud que hi ha al darrere d’aquest canvi d’enfocament es basa més en la confiança i la coresponsabilitat que en la voluntat de control administratiu o l’afany recaptatori. Amb tot, hi ha encara un recorregut a fer, sobretot pel que fa a la necessitat latent d’interiorització del repte per part de totes les àrees consistorials implicades en la gestió del polígons.