Els PAE concentren un elevat nombre d’empreses que hi cerquen unes determinades condiciones d’entorn que permetin desenvolupar adequadament la seva activitat o , tot sovint, amb recursos i serveis comuns adreçats al conjunt de les empreses. Des de l’enfocament de les polítiques de desenvolupament econòmic, i donades les vinculacions existents entre les condicions d’aquests espais i la competitivitat de les activitats que s’hi ubiquen, es considera molt recomanable que hi hagi algun tipus de gestió global i integral dels PAE, independentment de si aquests tenen personalitat jurídica pròpia o no.
En concret, aquest són alguns dels aspectes que requereixen una gestió específica: subministraments (aigua, energia elèctrica, telecomunicacions, gas) serveis operatius (sanejament, seguretat, neteja, transport públic, restauració) , serveis estratègics (consultoria, assessorament, etc) . Si bé en ocasions aquests serveis són prestats per les administracions públiques, majoritàriament pels propis ens locals, també és cert que hi ha casos en els quals se n’ocupen altres institucions (Cambres de Comerç, Agrupacions empresarial locals, etc) o associacions de les mateixes empreses del PAE.
A banda de la prestació de serveis a les empreses, hi ha problemàtiques que també fan recomanable l’existència d’alguna mecanisme o òrgan de gestió- Aquestes problemàtiques estan associades a les diferents fases del cicle de vida dels PAE.
Fase del cicle de vida del PAE
Problemàtiques associades
Execució
Manca de planejament urbanístic
Promotor privat no identificat o que ja no existeix
Promotor públic que se n’ha desentès
Execució defectuosa
No recepció per part de l’ens local corresponent
Funcionament
Manca de conservació de la urbanització i de les infraestructures
Inexistència o deficiències en els serveis de subministrament i/o els serveis operatius
Inexistència de zones comunitàries
Sorgiment de noves necessitats d’infraestructures u serveis, no cobertes.
De vegades són oportunitats o determinades conjuntures favorables allò que justifica la creació d’una associació; per exemple, si sorgeix un projecte d’una certa envergadura promogut per un ajuntament que estigui orientat a l’impuls d’una determinada millora de les condicions del PAE (com podria ser l’estesa de fibra òptica), es pot donar el cas que les empreses d’aquell PAE s’associïn per poder participar en aquest projecte en un context de col·laboració publico privada.
Un altre aspecte determinant de la importància de les associacions en l’àmbit dels PAE és el seu rol de defensa del interessos de les empreses davant les administracions públiques i altres entitats o agents, com ara les companyies de subministradores. En un teixit productiu en el qual predominen les empreses de dimensions reduïdes, la defensa del interessos empresarials de d’una òptica individual presenta notables dificultats de negociació, el fet de pertànyer a una associació que aglutina els interessos de les diferents empreses, i les fa valdre davant de tercers, constitueix un element molts cops determinant per a l’assoliment de millores efectives en les infraestructures i els serveis del polígons.
A grans trets, la gestió dels PAE pot ser pública, privada o mixta. En el cas que ens ocupa, l’associacionisme, són les mateixes empreses les que, de manera voluntària, decideixen associar-se per ocupar-se de la gestió del polígon i defensar els seu interessos.
L’existència d’una associació en un PAE o conjunt de PAE presenta un seguit d’avantatges:
- Interlocució única: facilita molt la comunicació, i per tant la col·laboració entre empreses i altres agents del territori; bàsicament l’administració pública, i, especialment, l’ens públic local del municipi on s’ubica el PAE.
- Foment de les relacions interempresarials: una associació constitueix també un entorn favorable a la cooperació entre les mateixes empreses del PAE.
- Major implicació de l’empresariat: la mateixa voluntarietat de fet associatiu és un element que afavoreix la implicació de les empreses en la gestió i millora del polígon.
- Possibilitat de participar en els processos de priorització de l’assignació de recursos municipals als polígons.
- Possibilitat d’impulsar projectes estratègics i de prestar serveis de valor afegit: a diferència d’altres formes de gestió del PAE, com les Entitats Urbanístiques de Conservació (EUC), les associacions tenen capacitat de prestar serveis que, a banda de solucionar determinades necessitats o mancances de les empreses, els permeten obtenir uns ingressos que faciliten la seva viabilitat i sostenibilitat econòmica.
- Possibilitat de negociació amb proveïdors i subministradors: en tenir una personalitat jurídica pròpia, i en tant que entitat que representa els interessos de les empreses del polígon, l’associació pot impulsar actuacions d’agregació de la demanda en determinats serveis i subministraments (energia elèctrica, gasoil, subministraments de material d’oficina, serveis de missatgeria, etc.) aconseguint estalvis econòmics significatius per a les empreses.
- Composició oberta: poden formar part d’una associació tant els propietaris del immobles com els empresaris que s’hi han instal·lat, amb la qual cosa es representen els interessos tant de la propietat com de les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen (no sempre coincidents)
- Possibilitat d’accedir a subvencions: les associacions poden establir convenis de col·laboració amb els ens públics locals que serveixin per impulsar projectes i canalitzar recursos en un marc de col·laboració publico privada.
- Bona imatge: pel fet de ser entitats sense ànims de lucre les associacions gaudeixen d’una bona reputació i imatge.
- Possibilitat d’integrar-se amb altres associacions: federacions o associacions de segon o tercer grau, com a UPIC, CEPE, CEDADES, etc. Aquest tipus d’institucions porten a terme una tasca de defensa del interessos de les associacions empresarial als PAE i de suport en matèria de serveis i gestió; igualment, i a un nivell més genèric, actuen com a lobbies per a la millora de la situació i les oportunitats dels PAE a nivell més general.
No obstant, cal dir que l’experiència d’una associació en un PAE o conjunt de PAE també presenta alguna inconvenients, com ara;
- La voluntarietat: el fet que la pertinença a k0assicuacuó sigui voluntària molts cops deriva en comportaments oportunistes, ja que hi ha empreses que pretenen aprofitar els avantatges que genera l’associació, sense participar-hi ni contribuir-hi.
- La doble imposició: les empreses o entitats que les representen solen al·legar una doble imposició derivada del pagament, per una banda, dels impostos municipals i , alhora, de les quotes de l’associació.
- La impossibilitat de cobrar les quotes per la via d’apressament: en no ser entitat col·laboradora de l’ajuntament (com seria el cas de les entitats urbanístiques de conservació, EUC), aquesta possibilitat queda exclosa, la qual cosa exposa l’associació a problemes relacionats amb l’impagament de les quotes de les empreses associades.
Un altre aspecte fonamental en relació a l’associacionisme empresarial als PAE té molt a veure amb la manca de cultura associativa que existeix en el teixit empresarial del nostre país. La tendència a associar-se per part de les empreses del polígons sol ser baixa o nul.la., excepte en aquells casos en què es presentat alguna dificultat o problemàtica concreta que afecta d’una manera molt directa els seus interessos i ha propiciat la creació d’una associació per fer-hi front de forma conjunta.
En definitiva, els polígons presenten una necessitat manifesta de mecanismes de gestió, tant per a la prestació de determinats serveis com per a la resolució de determinades problemàtiques, recurrents en aquests espais. En aquest sentit, l’associacionisme es mostra com una via àgil, oportuna i eficaç per garantir tant millores en el continent (polígon) com pel que fa a la dinamització del contingut (activitats econòmiques), malgrat els inconvenients i les dificultats plantejats anteriorment.