Objectius PNI (2022-2025)
Economia Circular
Treballar per un model d’economia circular, reduint la generació de residus i fomentant la reutilització, reparació, remanufactura i reciclatge.
Situació de partida
D’acord amb les dades de l’Agència de Residus de Catalunya, el percentatge de tractament de residus industrials i la seva valorització es manté força estable en el temps. Entre 2017 i 2020, prop del 80% dels residus s’opta per la valorització.
D’altra banda, la indústria catalana ha presentat una tendència de millora en la generació de residus per unitat de valor afegit generat, manera que ha millorat la seva eficiència en aquest indicador. El 2012, per cada milió d’euros de VAB generat per la indústria, es generaven 103 tones de residus, mentre que els 2020, aquest ràtio havia disminuït fins a 85,8%. Una part important d’aquesta reducció, es va concentrar en els anys 2014 i 2015, mentre que darrerament la tendència s’ha moderat.
Actuacions tractores
- Projecte de llei de prevenció i gestió de residus i ús eficient dels recursos a Catalunya.
Treballar en la millora de les pautes de producció i consum, incloent-hi l’ecodisseny, simbiosi industrial, desmaterialització, tècniques de producte-servei o d’altres. Impulsar la recollida i tractament de tots els residus, en col.laboració amb la resta d’administracions responsables. - Simbiosi industrial.
Promoure la simbiosi industrial, en col.laboració amb el Consell General de Cambres de Catalunya, i potenciar la plataforma Residu-recurs i el projecte Porta. - Adopció del sistema europeu de gestió ambiental (EMAS).
Suport a les autoritats públiques per identificar i implementar incentius perquè les organitzacions adoptin el sistema de gestió ambiental europeu. - Hub Catalunya d’economia circular.
Creat arrel de l’anterior PNI, es potenciarà per donar un salt quantitatiu i qualitatiu per tal que esdevingui un vertader HUB d’innovació i serveis orientats a impulsar i accelar la implantació d’estratègies i projectes circulars d’impacte a Catalunya mitjançant el treball en xarxa i col.laboratiu i la simbiosi industrial. - Estratègia d’Ecodisseny. Realització d’algunes de les accions de l’estratègia, seguiment del seu pla d’acció i secretaria tècnica. Les seves funcions són definir, coordinar i prioritzar les actuacions de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit de l’ecodisseny.
- Suport al “Retrofit”: Facilitar la reconversió de vehicles industrials especials, pensants de mercaderies i autobusos amb motor de combustió tradicional a elèctrics o motor d’hidrogen.
Fites per al 2025
- Incrementar la valorització dels residus industrials fins al 81%.
- Reduir la ràtio de residus industrials per milió d’euros de VAB industrials fins a les 80 tones.
Polígon Industrial P-74 Esclanyà, Primavera 2022
Energia
Acompanyar la indústria catalana en la seva transició energètica cap a fonts més eficients i més respectuoses amb el medi ambient.
Situació de partida
La indústria consumeix el 25,5% de l’energia total final (igual que el conjunt de la UE-27 i un punt percentualment més que Espanya). La indústria és el segon sector més consumidor, per darrera del transport (45,1%) i per davant del sector domèstic, els serveis i el sector primari.
L’any 2019, el consum d’energia primària en comparació amb l’activitat econòmica total ha estat de 112,3 tones equivalents de petroli (teps) per cada milió d’euros de PIB, xifra lleugerament inferior a la mitjana espanyola (113,0) i de la UE-27 (119,6). Aquesta xifra ha presentat una tendència decreixent els últims anys.
La potència elèctrica instal·lada a Catalunya el 2020 és de 11.932 MW, dels quals el 34,3% és renovable. Aquest percentatge va augmentar 5,5 punts percentuals entre 2010 i 2015, però s’ha mantingut estable des d’aleshores. La potència elèctrica instal·lada ha generat 45.315 MWh d’energia elèctrica bruta el 2020, dels quals el 19,8% ha tingut origen renovable el 2020.
Si ens centrem en la potència instal·lada segons tecnologies renovables, el 57,7% és hidràulica, el 31,1% és eòlica, el 8,4% és solar fotovoltaica, i la resta és biogàs, solar termoelèctrica, residus renovables i biomassa.
Actuacions tractores
- Projecte de Llei de Transició Energètica i de transformació de l’Institut Català d’Energia en l’Agència Catalana d’Energia. Fixar els principis legislatius de la política energètica catalana, desenvolupant les bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica.
- Pla d’impuls d’energies renovables: per tal d’assolir l’objectiu de disposar de 5.000 MW addicionals de generació d’energia elèctrica eòlica i 6.700 MW d’energia solar fotovoltaica l’any 2030.
- Fase 1ª del Full de ruta de la descarbonització del sector industrial. Elaborar una prospectiva tecnològica específica sobre la descarbonització dels processos tèrmics actuals i les accions estratègiques associades que s’haurien d’emprendre a Catalunya.
- Vall de l’Hidrogen. Desenvolupament d’una economia de l’hidrogen basada en la creació del coneixement i del negoci als àmbits de producció i distribució de l’hidrogen, d’aplicacions per la descarbonització de les activitats industrials i mobilitat (hidrogenares) i generació d’una indústria fabricant de béns i els seus components. Una estratègia per l’hidrogen verd que ha d’anar lligada a la transformació del pol petroquímic de Tarragona.
- Millora de l’eficiència energètica a la indústria. Subvencions per un import a l’entorn d’un 30% de la sobre inversió que suposa la implantació d’una solució energèticament eficient.
- Impuls del Biogàs de Catalunya i foment de la implantació de biorefineries: mitjançant ajuts per al finançament d’instal·lacions d’aquest combustible i el suport a la creació de biorefineries en cascada. Oportunitat per la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes i residus agroalimentaris i urbans.
- Impuls a la biomassa. Desplegament del Pla Estratègic 2021-2027 amb l’objectiu de continuar impulsant l’ús de la biomassa agroforestal per a usos tèrmics.
Mesures d’acompanyament
- Mapa de desplegament d’infraestructures de recàrrega, 2021-2030. Contindrà una previsió dels punts de recàrrega per a vehicles elèctrics d’accés públic necessaris.
- Rehabilitació i millora de l’eficiència energètica en habitatges. Subvencions de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per a la millora de l’eficiència energètica amb l’objectiu de reduir el consum d’energia. Es preveu assolir la rehabilitació energètica de 65.000 habitatges durant la vigència del PNI.
- Innova Energy Tech. Suport a projectes empresarials innovadors encaminats a la transició energètica per facilitar el cofinançament amb altres inversors privats, en forma de capital o de préstec participatiu.
Fites per al 2025
- Incrementar el pes de les energies renovables en la potència elèctrica instal·lada, fins a representar el 50% del total.
- Millorar l’eficiència en el consum energètic agregat, de tal manera que el consum d’energia primària disminueixi fins als 105 teps per milió d’euros de PIB.
Poligon Industrial i Serveis Portuaris de Vall-llobrega, Primavera 2022
Sostenibilitat
Millorar la sostenibilitat del teixit productiu, tot acompanyant la indústria en la seva transició ecològica.
Situació de partida
D’acord amb els inventaris d’emissions de Catalunya, les emissions de gasos d’efecte hivernacle havien crescut des de 1990 fins a l’esclat de la crisi financera, quan van superar les 54 milions de tones de CO2 equivalent. El 2013 les emissions havien recuperat nivells similars a mitjans dels anys 90s, amb poc més de 43 milions de tones de CO2 equivalent, que van tornar a augmentar lleugerament amb la recuperació econòmica.
El 2019 Catalunya va emetre 44 milions de tones de CO2 equivalent. El pes dels sectors industrial i energètic en el total d’emissions de Catalunya és d’un 45%.
Actuacions tractores
- Foment de l’R+D+i per a l’abastament d’aigua. Construcció de Test-beds per a l’assaig de noves tecnologies en l’àmbit de la potabilització, el control, la depuració i la reutilització.
- ProACCIÓ Green. Nou programa d’ACCIÓ per a impulsar la innovació empresarial per a la transformació verda, alineat amb l’estratègia europea del Green Deal i també amb l’estratègia industrial europea.
- Pla d’acció de compra verda per promocionar la protecció del medi ambient.
Mesures d’acompanyament
- Proteïna alternativa. Impulsar canvis estratègics per fomentar la producció de proteïna alternativa a les d’origen animal.
- FoodCat – Hub Agroalimentari. Impulsar projectes transformadors basats en la recerca i la innovació per transformar el sistema agroalimentari i pesquer.
- Competitivitat a les cooperatives i altres entitats associatives agràries. Ajuts a la concentració i suport a la comercialització dels seus productes.
- Competitivitat i sostenibilitat a les industries agroalimentàries. Ajuts destinats a inversions per millorar la competitivitat i la internacionalització; l’ús de fonts d’energies renovables, de subproductes, de residus i impulsar la Bioeconomia; l’ús eficient de l’energia i reducció de les emissions.
- Foment de la segona transformació de la fusta per a usos de major valor afegit. Innovació i desenvolupament industrial per fomentar la segona
transformació de la fusta per a usos de major valor afegit, especialment per a la construcció. - Impuls del càlcul i difusió de la petjada de carboni en el sector industrial, per tal que les indústries coneguin la seva situació, implementin mesures de reducció i tinguin l’administració com a garant en la seva comunicació a tercers.
- Projecte de Decret per l’atorgament del Distintiu de garantia de qualitat ambiental, per simplificar i agilitzar el funcionament del sistema d’etiquetatge ecològic de Catalunya.
- Promoció de l’Etiqueta ecològica de la UE. Campanyes informatives sobre aquesta eina i establir sistemes de verificació i control d’acord amb les directius europees.
- Promoure acords voluntaris amb sectors industrial de la directiva d’emissions industrials. Com per exemple ciment, indústria química, tèxtil entre d’altres, permet als diferents sectors industrials estratègics a Catalunya establir programes de treball conjuntament amb l’administració ambiental.
Fites per al 2025
- La Llei europea del clima estableix un objectiu global de reducció de les emissions de GEH per a tota la Unió Europea del 55% pel 2030 en relació a l’any base 1990. Existeix un conjunt de propostes legislatives que han de permetre distribuir els esforços de reducció, de manera que els Estats hi han de contribuir en base a les seves capacitats. Si s’apliquen aquests mateixos criteris de repartiment d’esforços a la realitat de Catalunya, la reducció d’emissions de GEH pel 2030 s’estima en un 27% respecte les emissions de 1990 i d’un 51% respecte les que tenia l’any 2005. Aquesta reducció s’ha d’entendre com l’objectiu mínim de reducció, és a dir l’aportació de Catalunya a l’objectiu de reducció europeu.